dijous, 11 de febrer de 2010

Pare i lactància

Paper del pare durant la lactància.

Famiped. Volumen 2. Nº 4 Diciembre 2009.
Revista electrónica de información para padres de la Asociación Española de
Pediatría de Atención Primaria (AEPap)

Autor:
Juan José Lasarte Velillas. Pediatre. Centro de Salud de Zuera (Zaragoza).

Paraules clau: alletament matern, pare, parella, emocions, col•laboració, família.


La manera natural d’alimentar un bebè és amb la llet de la seva mare. És l’aliment ideal que la natura ha dissenyat específicament per a ell, i és la dona qui té la capacitat d’oferir-lo. Mentre el nen és petit, depèn estretament de la seva mare.

Tant els lactants alimentats a pit com les seves mares, emmalalteixen menys. L’alimentació amb llets artificials no està exempta de riscos, inclús en països desenvolupats com el nostre, així doncs la mare i el pare ho haurien de tenir en compte abans de decidir com alimentar el bebè.

Desprès del part, moltes mares se senten....
superades per les circumstàncies; tenir cura del nadó es fa una muntanya, i el seu estat d’ànim pot estar a un nivell molt baix. En aquest moment, el suport i l’ajuda pràctica del pare són molt importants. Després, les mares dediquen gairebé tota la seva atenció a tenir cura del seu bebè i alguns pares se senten desplaçats, en situació de desavantatge, i els costa entendre què i per què està passant.

Però hi ha moltes coses que els pares poden fer per a contribuir al benestar de la seva família. Allò important és mantenir el diàleg amb la parella, saber com se sent l’altre, escoltar i posar de manifest els seus sentiments, les seves pors i també els seus desitjos i les seves alegries. Poc a poc la dona es recuperarà físicament del part sentint-se més segura com a mare i es podrà tornar a interessar pel seu paper en la parella, gaudint d’aquesta, sense renunciar a la seva maternitat.

Abans del naixement

Allò més important és estar a la vora de la mare, ajudant-la en les seves decisions i, per tant, convé recopilar informació fiable, preferiblement abans de que neixi el bebè. Uns pares ben informats sabran com afrontar el naixement del seu fill, entendran millor el seu comportament, se sorprendran menys i podran anticipar-se als problemes.

Tot i que la informació es pot trobar a Internet, en els llibres o revistes, serà útil que la parella vagi a les visites prenatals amb la llevadora o amb el pediatre, o a les reunions de grup durant la gestació. Així aprendran que l’alletament ha d’iniciar-se al més aviat possible després del naixement. Excepte quan sorgeixen problemes durant el part o el nadó té alguna malaltia que precisa assistència urgent, no hi ha raó per a separar el bebè de la seva mare i l’alletament pot iniciar-se immediatament després del naixement. El contacte precoç, pell amb pell, entre la mare i el nadó, és essencial per a l’establiment del vincle afectiu i de l’alletament, i s’hauria de considerar prioritari. Totes les exploracions i procediments que s’hagin de realitzar al nadó es poden posposar. El mateix es pot fer si el bebè ha nascut per cesària. D’altra banda, si la mare no està conscient o no pot tenir-lo damunt seu per alguna complicació, el pare por rellevar-la i posar-se el bebè en contacte pell amb pell sobre el seu pit fins que la mare ho pugui fer.

Els primers dies

Donar el pit no té horari. Idealment s’ha d’oferir el pit al bebè quan vulgui i durant el temps que desitgi. D’aquesta manera, és el propi nadó qui regula allò que menja, ja que la composició de la llet varia al llarg d’una presa, entre una presa i l’altra i d’un dia a l’altre. Quan intentem posar horari per a les preses o limitar el temps que duren, poden sorgir problemes. Encara que estigui molta estona agafat al pit, això no lesiona el mugró, si partim d’una col•locació adequada.

Els primers dies en la maternitat són molt estressants; la mare està cansada, el nadó necessita molt contacte, i acostuma a passar d’ésser un nadó que sembla tranquil durant les primeres hores rere el part (necessita descansar) a plorar més i a demanar contínuament durant la segona nit. Per a molts pares resulta desencoratjador veure la seva parella tot el dia amb el nen a pit, sobretot els primers dies en els que aquesta demanda pot semblar esgotadora. I, sovint, són ells mateixos els qui suggereixen, volent ajudar, oferir un biberó. A més, és freqüent que la mare es preocupi per la quantitat o la qualitat de la seva llet, sobretot si és el primer cop que alleta, i tot això pot conduir a la introducció prematura d’una llet artificial en detriment de la lactància natural. Per això és important saber que els primers dies són essencials per a l’establiment de la lactància. L’estómac del bebè té molt poca capacitat i aquest ha de mamar sovint. Sabem que totes les mares poden alletar i produir tota la llet que els seus nadons necessiten, inclús en cas de bessons (és excepcional que no sigui així). L’estímul que fa que es produeixi la llet és el contacte amb el bebè i la succió del pit. Quant més xucli el bebè, més llet es produirà: així de senzill.

En aquests moments d’adaptació i descoberta de les necessitats del nadó, que a cops s’acompanya d’incertesa i ansietat, el pare pot ajudar a la mare tranquil•litzant-la i, si és necessari, junts demanar ajuda professional. Mentre tot es va regulant, el paper del pare és de suport incondicional: encarregar-se dels altres fills, fer les tasques de la llar, canviar els bolquers, banyar al nadó o “fer cangur” amb ell, fent contacte pell amb pell mentre la mare dorm; aquestes són algunes de les moltes possibilitats que permetran a la mare dedicar-se plenament al bebè i trobar temps per a descansar.

Suport emocional

Una mare que alleta necessita suport emocional i sentir-se recolzada en les seves decisions. Moltes dones tendeixen a culpabilitzar-se de tot allò que passa al seu bebè. És important reconèixer el seu esforç, dir que ho estant fent bé, evitar els comentaris negatius i ajudar a buscar assessorament quan sigui necessari. El pare està en una posició privilegiada per a filtrar opinions i informació d’amics i parents ben intencionats que puguin menysprear la confiança de la mare en la seva capacitat d’alletar. Durant els primers dies són habituals les visites, tant a l’hospital com a casa, i és necessari que el pare reconegui les molèsties que aquestes poden ocasionar a la seva parella i al seu fill, perquè de vegades, les mares les aguanten sense dir res, encara que els resultin cansades. El pare pot rebre les visites o limitar-les, amb tacte.

Ajuda pràctica

Donar el pit només ho pot fer la mare i, en ocasions, després d’un part difícil o d’una cesària, resulta extenuant. Si la seva parella reconeix aquesta circumstància, li proporcionarà la comoditat necessària per alletar i l’alliberarà de qualsevol altra tasca domèstica; la mare podrà dedicar-se en exclusiva a atendre les necessitats del seu bebè, què depèn completament d’ella.

Malgrat que la llei permet dividir la baixa maternal entre ambdós progenitors, quan la mare alleta el seu fill, hauria de poder gaudir-la ella íntegrament. Si les circumstàncies laborals ho permeten, no és mala idea que la parella s’agafi unes vacances per a ajudar en les feines de casa o en la cura dels germans. Comptar amb els padrins/avis o altres parents també és una possibilitat a valorar conjuntament, perquè, si és possible i acceptat per ells, gairebé sempre resulta més satisfactòria que recórrer a la llar d’infants. Per això és molt important que, quan el pare no pugui fer-se càrrec d’aquestes tasques busqui ajuda externa i que asseguri que la persona que acompanyarà a la mare sigui del seu grat.

Durant l’alletament és probable que la mare s’hagi d’extreure llet en algun moment, sobretot si el nadó ha estat prematur o bé en incorporar-se a la feina. Abans de l’extracció de la llet, un massatge a l’esquena facilita el procés i és una tasca útil que pot dur a terme el pare. Ell també pot encarregar-se del control de la llet conservada o congelada, de la seva preparació i de donar-la al bebè quan sigui necessari en absència de la seva mare.

El contacte pell amb pell

Hi ha altres aspectes de la criança en els que el pare pot participar plenament. Als pares també els agrada estar amb els seus fills, encara que tinguin menys oportunitats de fer-ho durant les primeres setmanes. I els nadons necessiten contacte, anar a braç, escoltar la seva veu, veure la seva cara i rebre carícies, verdaderes “medicines” que el pare pot proporcionar i gaudir igual que la mare. Posar-se el bebè despullat, directament sobre el pit, és una sensació molt gratificant pel pare, i ajuda a establir uns llaços emocionals que duraran tota la vida. De vegades el pare se sent atemorit davant el nadó recent nascut. Realitzar aquest contacte durant una estona tots els dies, ajuda a conèixer-se mútuament i ben aviat es trobarà més segur per a altres tasques.

El son

Un altre aspecte que convé conèixer abans és que els nadons no dormen com els adults i que, probablement, el descans nocturn i diürn dels pares patirà canvis desprès del naixement d’un fill. Els bebès necessiten mamar amb freqüència per la nit, sobretot al principi, de manera que el son de la mare (i el del pare, tot i que menys) es veu interromput. Per a la mare, donar de mamar al llit és generalment el més còmode i el seu descans es veu menys afectat. Moltes mares ho fan així i s’adormen fàcilment després de les preses deixant el nadó a la seva vora. Compartir el llit amb el nadó és una experiència segura i agradable, pel nadó alletat i pels pares, que és practicada per més gent de la que en realitat ho reconeix en la nostra societat, i no hi ha motiu per privar-se d’ella. És important saber que no haurien de dormir amb els seus fill en el mateix llit els pares que fumen, consumeixen alcohol o drogues o dormen en un matalàs massa tou o en un sofà o butaca. (http://www.babyfriendly.org.uk/pdfs/spanish/sharingbed_spanish.pdf).

Altres preocupacions

De vegades hi ha dubtes o preocupació en relació amb els aliments, medicaments o substàncies que pot consumir la mare. És poc probable que l’alletament duri molt temps si esdevé un sacrifici o requereix renunciar a moltes coses. La mare no ha de canviar els seus hàbits i preferències de menjar; pot prendre allò que més li agradi: qualsevol aliment o beguda, inclús picants i cafè. I, per tractar el dolor de la majoria de les malalties hi ha medicaments perfectament compatibles amb l’alletament; és molt estrany que calgui suspendre’l per aquest motiu (es pot consultar a http://www.e-lactancia.org/).

També hi ha mares i pares a qui els preocupa que el pit pugui fer-se malbé o “penjar” degut a l’alletament, així com la perspectiva eròtica d’aquest. Malgrat tot però, l’aspecte del pit està més relacionat amb l’edat de la mare i amb el nombre de gestacions que amb l’alletament. És habitual que l’apetència sexual de la mare minvi després del part, així doncs les relacions sexuals s’haurien d’ajornar fins que ella hi estigui disposada.

Respectar les decisions de la mare

Si la mare després de rebre tota la informació, ha decidit no alletar, també cal respectar la seva decisió sense culpabilitzar-la i donar-li tot el suport que precisi. S’han d’assumir tasques domèstiques, aprendre a preparar biberons, a netejar el material, continuar ajudant en la cura del bebè i atendre les seves necessitats que són exactament les mateixes. Tant la mare com el pare poden seguir tenint molt contacte pell amb pell amb el seu fill/a.

En resum

Alletar al nadó és un aspecte extraordinàriament important a considerar, que pot tenir conseqüències importants per a la seva salut i també per a la de la seva mare, pel que és necessari estar ben informats abans de prendre una decisió. Però, sobretot, la lactància materna ha de ser plaent, una ocasió per a gaudir del contacte mare-bebè, perquè donar el pit és molt més que donar aliment. Encara que la mare i el nadó siguin els protagonistes principals, el pare constitueix un suport fonamental la opinió i actitud del qual poden influir notablement en la seva parella i en l’estil de criança.

Traducció:
Ramon Capdevila Bert (pediatre) i Núria Palencia Prats (DUI de pediatria).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada