dimarts, 19 de gener de 2016

Agraiment, emoció...

Poder posar paraules a les emocions i sensacions viscudes en el post part i protegir el vincle mare-nadó ha estat la gran feina que Popetaines ha estat fent durant anys.
Com el Ramon i la Núria viuen i transmeten el món de la lactància ha ajudat moltes mares a connectar amb elles mateixes, amb el seu instint i a apoderar-se.
Des de la visió més clínica d’una presa, resoldre un frenell de la llengua, situar-te en el desenvolupament infantil i en l'epigenètica dels ritmes circadians (el son i l'alimentació) com del contacte amb el nadó... Fins a la contenció emocional, el suport, respecte, compartir experiències de porteig, collit, lactància, alimentació complementària..., escolta activa i acompanyament tant grupal com individualitzat en el grup de mares Popetaines.
Aquesta cúpula de protecció i prevenció en aquest període tan delicat del post part i de l’inici i el manteniment de la lactància feia que tinguéssim un espai on sentir-nos acollides i identificades en el mateix procés vital, creava vincles i sostenia a les mares de vegades tan soles i allunyades del que fa uns segles era fer tribu.
Sento que ha acabat Popetaines a Borges i les consultes d’alletament d’urgència (que tantes lactàncies han salvat), i tinc la sensació que una part de la societat ha quedat desprotegida. Em sento també molt afortunada d’haver-ne format part durant molts mesos, però sobretot d’haver absorbit l’energia amb la qual aquests grans professionals transmeten aquest art d’alletar.
Ha estat un privilegi formar part del grup d’alletament, conèixer mares amb les mateixes inquietuds, formar-me en lactància però el més transformador d’aquesta experiència ha estat i ho segueix sent, poder alletar al meu fill.

Només em queda agrair l’atenció i tracte rebuts des de Popetaines i reivindicar un projecte d’alletament a les Terres de Ponent en l’àmbit sanitari per poder donar suport i continuïtat a la lactància materna. 



Núria Torres
mare

dilluns, 11 de gener de 2016

Apoderament!


No fa masses dies vaig rebre aquest whatts
11.30 de la nit.... 

Clar, quan una mare està preocupada per la salut dels seus fills, no hi ha horaris...

... i hi ha internet!

I saber cercar a la xarxa...

I apoderar-te!




Bé per la mare i la salut de la seva família!

Malament pels professionals que segueixen fent discursos paternalistes i  "caducats".

Referències:
  • Lactancia materna y cáries. ¿Qué hay de nuevo? Del blog de Irene Iglesias
  • Recomanacions del Comité de Lactancia Materna de la Asociación Española de Pediatria sobre alletament matern i càries. (document en pdf)
  • Julio Basulto. Aquí una de les moltíssimes col·laboracions en blogs sobre nutrició i més.
  • I dos referències més: del blog "Una maternidad diferente" i del blog "Como una manada".

Ramon Capdevila

dissabte, 26 d’octubre de 2013

Odontologia Infantil.

Una nova entrada al blog amb l'aportació d'una mare que també ha assistit al grup de mares dels divendres.

En aquesta ocasió hem aprofitat la seva professionalitat en el camp de l'odontologia per a demanar-li que ens en fés cinc cèntims.

A part de la presentació en directe que va fer al grup, el divendres dia 25 d'octubre, ens ha fet arribar una còpia per a que totes i tots els pares la puguin tenir per a consultar-la, si és el cas. 

Com ella mateixa diu en el subtítol de la presentació: "...sense preocupar-se en excés". 

Gràcies Anna, de part de tot el grup!


dimecres, 24 de juliol de 2013

Ajudar els fills a comunicar-se

Una de les últimes trobades setmanals (els divendres) del grup de mares i pares al CAP de Les Borges Blanques ens va sevir per aprendre una mica més sobre la criança i educació dels nostres fills i filles. 
En aquesta ocasió, una mare que també vé al grup ens va fer una xerrada molt didàctica sobre la comunicació amb els fills. Sobretot per a entendre el desenvolupament de llenguatge tot i aprofitant que ella és logopeda. 
La presentació va ésser en format prezi, cosa que encara fa més atractiu el missatge. 
La Cristina Boronat, la mare-logopeda que ens va fer l'exposició ens ha facilitat el prezi i el compartim amb totes i tos vosaltres. 



dimarts, 30 d’abril de 2013

"Porta-nadons"

Carolina Nabau es defineix com a "mare cangur". Això vol dir que el seu fill ha passat més hores a braços de la seva mare que al "cotxet". 
I això és el que l'altre dia ens va venir a explicar. De què va tot això de portar els nadons a coll i com fer-ho!


 


Si ho pensem bé sembla d'allò més natural portar el nostre nadó a coll. La "maternitat/paternitat moderna" ens ha conduit a utilitzar una sèrie d'estris que d'entrada han de fer més agradable la criança dels nostres fills. Cotxets, cunetes, biberons, caminadors, bolquers, tovalloletes, dvd's, tablets... Però resulta que molts d'aquests avenços ens obliguen a no tenir contacte directe amb el nadó. 
No hem d'oblidar que som mamífers i que tenim la necessitat de contacte físic constant. I probablement aquesta "separació" imposada pel: "no l'agafis tant que el malcriaràs", a la llarga ens passarà factura. 
Tornat a la xerrada que ens va oferir la Carolina, creiem que totes les mares i pares que la van escoltar van entendre el missatge i alhora van poder comprovar personalment que hi ha moltes maneres de "carregar-se" el nen/a a coll. Pouch, bandolera d'anelles, Mei tai, fulard, motxilla ergonòmica, ... Mil combinacions adaptades a cada edat i parella. 

Si esteu interessats/des en el tema us deixem uns enllaços: 
  • Fetambelcor: blog de la Carolina Nabau. 
  • Redcanguro. Tríptic de red Canguro sobre els avantatges dels portanadons. 
  • Lactabia i la seva entrada reflexionant sobre el tema dels portanadons
  • Origenbebe. Blog fet per una parella on parlen de criança sostenible, natural i respectuosa amb el medi ambient. 
  • Agència de Salut Pública de Catalunya. Consells sobre la utilització dels mocadors portabebès. 
  • Comissió per a la Seguretat dels Productes de Consum dels USA: les seves recomanacions
  • Porter son enfant. Una plana francesa sobre el tema. 
  • No hem de portar el nadó mirant endavant. Felizenbrazos
  • El concepte del Continuum, de Jean Liedloff. Entrevista llegida al blog asociacionsina.